Retalls de converses…

Conversa 1, home treballador de 33 anys  casat i amb 3 fills parlant amb una dona treballadora de 60 anys divorciada i amb 3 fills i 3 nets vivint amb ella. Companys de torn de matí.

” Les dones han de quedar-se a casa cuidant dels fills i de la casa. El marit ha de ser el que treballi i aporti els diners a casa”

Conversa 2, home treballador de 33 anys parlant amb un home  treballador de 38 anys. Un sortint del torn de nit i l’altre entrant al torn de matí. Hora: 06.30 am.

” Sí, he decidit comprar-me un parell de pistoles. Tu que ets caçador i que en tens diverses a casa, quina em recomanes? Jo havia pensat que la “X” estaria bé, però no estic segur del pes i si les bales….bla,bla,bla…”. Perdoneu que no recordi els detalls…era d’hora al matí i el que menys m’esperava en entrar a l’oficina era incorporar-me a una conversa sobre pistoles…i menys en anglès!

Conversa 3, home treballador de 34 anys escribint al mur del seu Facebook.

” I just filled my truck up with gas. It was $100.00!  Were still fighting dictators in the middle east, the economy is still bad, gas is higher than I ever remember, taxes are high, and I’m paying for everyones health care. I am still waiting on that CHANGE Mr. President! – Acabo d’omplir de benzina el dipòsit de la  meva pick-up. 100 dòlars! Lluitant contra dictadors a l’est, crisi econòmica, benzina més cara que mai, impostos alts i a sobre estic pagant per l’assegurança mèdica dels altres. Encara espero veure EL CANVI Sr. President! “

Em reservaré unes quantes més que tinc per properes entregues….

Per cert….benvinguda de nou al blog Pelamòbil! Teclat a punt per treure fum!

Publicat dins de Uncategorized | 8 comentaris

FELIÇ DIA DE SANT VALENTÍ!

 

FELIC I DOLÇ DIA DE SANT  VALENTÍ!

Publicat dins de Uncategorized | 3 comentaris

V-day is coming…

Doncs sí.

Als Estats Units, cada mes hi ha algun aconteixement especial.

És el que toca al mes de febrer.

V-day. Saint Valentine´s day.

I us faig un “avance de temporada”… Per la resta us haureu d’esperar fins el dia en qüestió…. jejeje…

Resulta que la ciutat més romàntica dels Estats Units està a l’estat de North Carolina. Es diu Greensboro.

I per què? Quin és el criteri que defineix Greensboro com la ciutat més romàntica d’un país tant gran?…

Primer, dir-vos que de seguida que he sentit la notícia, he xafardejat online per situar-me exactament al mapa (i , sense més informació, fins i tot pensava que seria interressant posar una xinxeta al meu mapa-mural dels EUA i buscar data per visitar aquesta petita ciutat…). És clar que quan he descobert el criteri que la situava en el primer lloc del ranking, m’he espavilat a desclavar la xinxeta i reservar-la per a algun altre racó d’aquest país.

I direu: “Va home! Pelamòbil! no et facis pregar més i digue´ns el criteri!!! “

Doncs resulta que no és la ciutat més escollida com a destinació de lluna de mel, ni és la ciutat amb un entorn més bonic per a parelles enamorades, ni és la ciutat on hi ha més arcs i fletxes (ho dic pel tema Cupido…), ni és la ciutat on hi ha els millor jardins de roses dels EUA, ni és la ciutat amb més cases pintades de color rosa….ni…ni….

Però sí és la ciutat on les caixes vermelles tenen alguna cosa a dir a EUA. Red box, que en diuen.

 Red box ?? “Què diu ara aquesta?” estareu pensant…

Doncs resulta que els punts Red box són unes màquines expenedores de DVDs al màgic preu de 1$! I són de color vermell, és clar!

I us podeu imaginar quin és el gènere més llogat en aquesta ciutat???????

Doncs és clar, heu encertat! Les pel·lícules romàntiques : )

Per contra, la ciutat menys romàntica és Laredo, a l’estat de Texas. I no hi ha dubte que ho és perquè és la ciutat dels Estat Units on es lloguen menys pel·lícules romàntiques!

Aquí teniu el link per llegir la notícia i xafardejar una miqueta més.

http://www.myfox8.com/news/wghp-story-romantic-us-100208,0,1415282.story

Aix….si és que encara no han descobert Sant Jordi als Estat Units…! Haurem de produir algun DVD i fer que ens els exposin a les Red box…Algú s’anima?…

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Bon dia excursionista!

Us sona la frase…?

Títol d’una pel·lícula…?

Sensació de que les coses es repeteixen cada dia…?

Mmmm…encara no sabeu de què parlaré avui? És clar, no us he donat moltes pistes i a sobre les que us he donat no són gens clares…

Comencem de nou doncs!

Us presento en Phil. Phil, digues hola! O hello! O howdy!

 Hello! Hola! Howdy!

Doncs sí, avui 2 de febrer és el “Groundhog Day”. És el dia d’en Phil.

Segons la Wikipedia, “El dia de la Marmota” es defineix de la següent manera:

Día de la marmota es un método empírico y folclórico usado por los granjeros especialmente de EUA y Cánada para predecir el fin del invierno basados en el comportamiento del animal cuando sale de hibernar el 2 de febrero.

Según la creencia, si la marmota al salir de su madriguera no ve su sombra, por ser un día nublado, dejará la madriguera, y eso significa que el invierno terminará pronto. Si por el contrario, por ser un día soleado la marmota “ve su sombra” y se mete de nuevo en su madriguera, significa que el invierno durará seis semanas más.

El día de la marmota señala (aproximadamente) la mitad del periodo entre el solsticio de invierno y el equinoccio de primavera (de forma similar a la fiesta de Halloween, que señala la mitad del periodo entre el equinoccio de otoño y el solsticio de invierno).

Si bien algunos remontan la costumbre a tradiciones irlandesas (según viejas tradiciones, el día 2 de cada mes está siempre nublado), la historia parece fijarse más bien en los inmigrantes alemanes llegados a EE. UU., en especial al estado de Pensilvania. Los granjeros germanos utilizaban el método para saber cuándo tenían que cultivar sus tierras. Ya en Alemania, estos granjeros observaban al tejón, que al salir de su guarida en invierno podía tener dos reacciones: si veía su sombra, en un día soleado, se asustaba y volvía a su hibernación por seis semanas más, indicando que continuaba el invierno; pero si al salir no veía su sombra, por no haber sol, pensando que llegaba la primavera, salía confiado.

Esta tradición se celebra a lo largo de muchas poblaciones de EE. UU., e incluso en Canadá (donde la marmota más famosa se llama Wiarton Willie); sin embargo, es la marmota Phil de Punxsutawney, en el Estado de Pensilvania, la más famosa, con una tradición de más de un siglo (concretamente desde 1887), en la que cada 2 de febrero se intenta predecir la duración del invierno por el comportamiento de Phil, marmota inmortalizada por la película Groundhog Day (en España Atrapado en el tiempo).

Muchas ciudades celebran el día de la marmota por toda Norteamérica y tienen predicciones de invierno por marmotas. Otras marmotas famosas incluyen a Buckeye Chuck, General Beauregard Lee, Staten Island Chuck, Wiarton Willie y Shubenacadie Sam.

Los defensores del día de la marmota plantean que el pronostico del roedor tiene una precisión de entre un 75% y un 90%.[3] Un estudio canadiense de 13 ciudades en los pasados 30 a 40 años establece el índice aciertos a un nivel del 37%.[ Además, informes de la National Climatic Data Center han establecido que la precisión global de la predicción está alrededor de un 39%.

Si voleu seguir-ho en viu i en directe, aquí teniu l’enllaç: http://www.groundhog.org/groundhog-day/videos/

La predicció d’aquest any ha estat que la primavera vindrà aviat i que no tindrem 6 setmanes més de cru hivern….

Això espero! Perquè aquí fa un fred que pela a la Pelamòbil!!!

: )

Mmmm…em sembla que la meva següent mascota serà un Phil….si dorm des d’octubre a gener…no em donarà massa feina i, seguint les seves prediccions,  sempre sabré què posar-me abans de sortir de casa!!!

Publicat dins de Uncategorized | 5 comentaris

I am in the mood for Christmas!! Preparada pel Nadal!

Després de veure decoració de Nadal a les botigues a l’agost i d’estar escoltant a la radio cançons de Nadal des de fa més d’un mes, puc dir que estic més que preparada per rebre el Nadal.

I dissabte el temps em va acabar de convéncer que estem a desembre i que el Nadal truca a la porta.

Dissabte va fer la primera nevada!

Tooooot blanc!!! I fred, molt de fred! Avui estem a -7ºC…

I és clar, “escagarrinamenta” de conduir amb el gel…sóc una poruga al volant quan hi ha gel….glups…´

És molt divertit perquè tothom em pregunta si he vist neu alguna vegada. O si hi ha neu allà d’on vinc, i quina temperatura fa a Barcelona a l’hivern, i….com sempre, mil preguntes, ara, relacionades amb el temps i l’estació d’hivern.

Però el que de debó em va fer sentir que ja som al Nadal va ser la imatge que em vaig trobar de Huntington quan vaig tornar de Washington DC després del passar el long weekend (el que díriem pont o cap de setmana llarg a BCN).

Vaig trobar-me amb això!

A que és genial??? Totes les cases estan decorades i , si de dia és genial veure per tot arreu els colors, els cèrvols amics del Rudolph, el Pare Noel, els ninots de neu…als jardins de les cases, no “os digo ná” quan es fa fosc i tota aquesta decoració s’il·lumina!!!

Is beggining to look alike like Christmas….everywhere you go…

….lalalalalalala!!!….lilolilolilooooo….!!

Let it snow, let it snow!!!

: )

Publicat dins de Uncategorized | 5 comentaris

Donant gràcies i menjant gall dindi!!!

Dia d’Acció de Gràcies. Thanksgiving day.

Quantes pel·lícules hem vist on es mostren imatges de la família perfecta americana, asseguts al voltant de la taula presidida per un enoooooorme gall dindi cuinat a foc lent per una amable i amorosa mare orgullosa de reunir a la família en aquest dia tant especial….

No cal que segueixi describint la imatge oi? Teniu clara l’escena que estic intentant reproduir oi? Doncs no és una ficció. És ben real! La setmana passada, abans de marxar de pont a visitar al President de la nació a Washington DC i conéixer la ciutat, em vaig fer un fart de sentir la descripció d’aquesta escena. La majoria de les pesones amb les que treballo m’explicaven com viurien ells el seu Thanksgiving Day. I sí, la imatge respon exactament al que les pel·lícules ens mostren.

Encuriosida i encoratjada per tanta passió transmesa sobre aquesta diada, vaig “googlejar” l’origen del dia d’Acció de Gràcies (és a dir, vaig fer una recerca a internet) i això és el que compartiré ara amb vosaltres:

Podemos rastrear ésta histórica tradición cristiana de Los Estados Unidos, desde el año 1623. En noviembre de 1623, después de recolectar la cosecha, el gobernador de la colonia de peregrinos “Plymonth Plantation” en Plymonth, Massachusetts, declaró:

“Todos ustedes, peregrinos, con sus esposas e hijos, congréguense en la casa comunal, en la colina… para escuchar al pastor, y dar gracias a Dios todo poderoso por todas sus bendiciones.”

El 1º de enero de 1795, el primer presidente, George Washington, escribió su famosa proclamación de acción de gracias, en la cual él dice que es…

“nuestro deber como personas con reverente devoción y agradecimiento, reconocer nuestras obligaciones al Dios todopoderoso, e implorarle que nos siga prosperando y confirmado las muchas bendiciones que de El experimentamos…”

El jueves, 19 de febrero de 1795, George Washington apartó así ése día como el día nacional de acción de gracias.

La Wikipedia indica el següent:

El Día de Acción de Gracias (en inglés, Thanksgiving; literalmente dar las gracias) es una celebración tradicional de Estados Unidos y Canadá. En los Estados Unidos se celebra el cuarto jueves del mes de noviembre, aunque originalmente se hacía el último jueves. En Canadá, por su parte, se celebra el segundo lunes de octubre. Generalmente en esta festividad se reúnen en torno a una mesa familiares y amigos a compartir un banquete. Aunque religiosa en origen, está considerada como una festividad secular.

La mayoría de personas en los Estados Unidos celebran esta fiesta con reuniones familiares en sus hogares donde preparan un banquete. En muchas casas es común ofrecer una oración de gracias. El plato principal tradicional para la cena es un gran pavo asado u horneado. Este pavo tradicionalmente va acompañado con un relleno hecho de pan de maíz y salvia. Se sirve tradicionalmente con una jalea o salsa de arándanos rojos. Además suelen servirse platos de verduras como las judías verdes (ejotes, vainitas), la batata dulce (camote) y el puré de papa (patata) con gravy, que es una salsa hecha del jugo del pavo; también suele servirse una gran variedad de postres, siendo el pastel de calabaza el más popular. También es común preparar el pastel de nuez pacana y el de manzana.

I aquí teniu el gall dindi que jo vaig menjar …

i les postres…

I és clar,….el plat va quedar així…..

I jo així…..

Per pal·liar tota aquesta orgia alimentària, el divendres següent al dia d’Acció de Gràcies s’anomena Black Friday i és un dia on les compres comencen a la matinada de dijous a divendres i hi ha molts i molts i molts descomptes fins les 12 del migdia aproximadament!

Bogeria de cues i gentada a les botigues….Heu vist mai quan comencen les rebaixes al Corte Inglés aquella imatge amb tota la gent creuant la porta dels grans magatzems? Doncs igual però a tot arreu, fins i tot gent acampada dormint al carrer per ser els primers en entrar a la botiga i tenir l’oportunitat d’emportar-se la gran “ganga”.

I és que el Black Friday obre oficialment la temporada de compres nadalenques…

I sobre Nadal a Amèrica….vegeu els següents posts que ja estan escribint-se i editant-se perquè pogueu viure amb mi l’esperit nadalenc a terres west virginianes!

Publicat dins de Uncategorized | 8 comentaris

El matí a l’escola…

De tots és sabut el gran patriotisme que senten els americans pel seu païs.

Aquesta terra que m’acull és plena de símbols que em recorden contínuament com d’orgullosos estan els americans del seu païs: banderes americanes arreu onejant les 50 estrelles al vent (50, una per cada Estat), l’estrella de metall penjada a la porta de les cases, pósters a les carreteres sobre l’exèrcit americà, soldats que viatgen amunt i avall pel païs vestits amb l’uniforme i la bossa de la roba a conjunt : ) , ….

Però el que recentment m’ha xocat és enterar-me del que ara us explico i us ensenyo gràficament.

I pledge allegiance                                                                                    

to the flag of United States of  America                                               

 and to the Republic for which it stands, one nation under God,

indivisible, with liberty and  justice for all

Cada matí, a l’escola, els alumnes es posen en peu, reciten aquestes paraules i escolten l’himne americà tot posant-se la mà dreta sobre el cor.

Juro lleialtat a la bandera dels Estats units d’Amèrica, i a la República que representa, una Nació “sota el paraigües de Déu”, indivisible, amb llibertat i justícia per a tots.

Com us podeu imaginar, a les escoles no religioses s’obvia pronunciar “under God”.

I és que el patriotisme, a part de portar-se a les venes,….s’ha de practicar cada dia! …

…Fins i tot a la cua esperant que obrin les botigues!!! Us ho prometo, m’ho ha dit una persona de confiança que ho va viure en primera persona esperant que obrissin una botiga a Nova York fa pocs dies….

Publicat dins de Uncategorized | 3 comentaris