Diada de pensaments…

“Healing Field” Huntington

” Estic pensant en la gent que va causar allò aquell dia…”

” Estic pensant en aquells que celebraven quan tot allò estava succeint…”

” Em pregunto com se senten avui…celebraran encara?…”

” Estic intentant imaginar el sentiment estant dins de l’edifici a punt de desplomar-se, el terror i la por que debien sentir…”

” Estic pensant en la tristor que debien sentir les famílies quan van saber que la persona estimada es trobava en aquells edificis…”

“Estic pensant en aquells que van parlar per darrera vegada amb els seus familiars sabent que mai més es tornarien a veure…”

“Estic pensant si hi ha alguna cosa que pugui realment satisfer als que van causar tot això. Quina és la seva meta?…”

“Estic pensant que sempre podran atacar-nos però que mai ens derrotaran. I quan dic ‘ens’ no em refereixo només als americans sinó a tothom en aquest món unit en contra d’actes com el que es van succeir aquell dia…”

” Estic pensant que el món és complex, sorprenent però també desagradable al mateix temps…”

“Estic pensant que malgrat tot el que avui recordem, encara hi ha ara mateix, en aquest precís moment, nens i nenes, mares i pares morint-se de gana en molts llocs d’aquest planeta…hi ha menjar suficient per abastir a tothom i tenim la  capacitat de portar-ho a terme però sembla que no ens en preocupem suficient ( i el que és pitjor, segurament, no ens en preocupem intencionalment…)”

“Estic pensant que …”

Afegeix-hi tu ara el que puguis haver pensat avui.

La Pelamobil, avui, no ha pogut evitar pensar.

(Aquest escrit és una transcripció dels pensaments extrets d’una conversa amb una persona nativa d’aquesta terra. Gràcies amic virtual!)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Diada de pensaments…

  1. Nuria ha dit:

    Jo penso com hi pot haver gent que permeti aquestes coses… que manipuli de tal manera que li importin ben poc els “danys colaterals” i tot sigui per un avariciós i malaltís enriquiment personal.
    Jo sovint penso on anirem a parar…

  2. Juanca ha dit:

    Impressionant lectura, la veritat és que quan va passar jo hi era al zoo, i el grup amb qui anava pensaven dinar plegats, però tots vam marxar tristos a les nostres cases amb les nostres famílies. Tots necessitàvem una abraçada i pensar que ningú destorvaria la pau de les nostres llars.

  3. montse ha dit:

    Avui he pensat que la major part de les nostre preocupacions són “creades” per el nostre egoisme i la manca de generositat, per la manca de respecte a qualsevol altre opció…avui estàs i demà no, trist que només ho recordem en tant en tant…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s