…Seguretats.
Tothom busquem seguretats a les nostres vides. Uns a nivell sentimental, altres a nivell econòmic, altres a nivell de salut , altres a nivell fraternal…I per què no, a tots el nivells.
El curiós del cas i que em fa ballar el cap últimament, és el següent: què considerem com a “segur”?Quin es el criteri? Hi ha un criteri universal que aixoplugui sota el mateix paraigües el que per tu i per mi és “seguretat”?
M’explicaré millor. Què és més segur, anar pel món amb, per exemple, uns pistola i si t’ataquen fer-la servir en defensa pròpia o no disposar d’armes a l’abast?
De nou, un shock cultural.
Es poden tenir totes les portes i finestres de casa obertes de bat a bat tot el dia i nit perquè el sentiment de seguretat és tal que no et cal tancar amb clau casa teva però d’altra banda, disposar d’una arma a l’abast per si de cas t’ataquen i et cal defensar la teva vida i la dels que t’envolten?
Vosaltres direu… Jo….hi segueixo donant voltes! De ben segur que una estona més…
LaPelaMòbil 
Si, es curioso… y se han escrito y se escribiran opiniones al respecto para dar y vender… A mi siempre me parecio una postura muy retro de la cultura americana, pero parece ser que a ellos les ‘funciona’ y no son lo que se dice flexibles a ese tipo de cambio… Una cosa si te digo, Cris, yo no podria vivir asi!!! Antes cierra uno puertas y ventanas, y toma las precauciones necesarias, que tener que dormir con una arma debajo de la almohada…
Besitos desde Suiza a mi amiga ya medio-americana ;-)))