Visiblement indivisibles

La crisi.

En parlem de crisi. I tant!

Els diaris,els programes de la tele, la ràdio…els mitjans en van plens.

Als bars, a l’oficina, al metro, a l’autobus, al mercat…el carrer en va ple.

Sembla que ens agradi. Quina gran contradicció però. Ens agrada parlar-ne però no ens agrada el tema.

Alguns ho utilitzen com a eix de la seva campanya. Vegi’s capítol anomenat “Política”. Nacional i Internacional.

Avui he anat a prendre’m el meu short latte a l’Starbucks del poble. M’ha cridat l’atenció una pulsereta que estava al taulell al costat de la caixa.

“Un altre gadget de merchandising de Starbucks. Curiós que no porta el color verd ni el logo de la casa…Ostres! Però sí que porta els colors blau, vermell i blanc de la bandera americana. Si és que de patriòtics en són aquests americans….i molt!  ” he pensat…

He agafat el paperet explicatiu del la pulsereta i m’ he assegut a un dels sofàs que avui estava lliure.

Hummm….Sembla que no és el que em pensava.

Parla de crisi. A EUA.  I he seguit llegint.

I he acabat connectada a la pàgina web que anuncia el paperet per veure què més explicaven.

La primera potència mundial parlant de crisi. Però no de la crisi a altres països. Sinó de la crisi al seu territori. I com ajudar a crear nous llocs de treball.

Iniciativa. Acció. Money, money!! Implicació col.lectiva.

On està el “truco” aquí´?, m’he preguntat….Starbucks, recollida de peles, pulsereta…Mmmmm….

Després he començat a mirar al meu voltant i m’he adonat que la pulsereta protagonista d’aquest post, estava a molts canells dels que m’envoltaven…Ostres…Doncs els funciona! Si és veritat el que anuncien a la pàgina web, i totes aquestes persones en aquest petit racó del Gran País han fet una donació de 5$ per aquesta causa, si pensem en la quantitat d’americans arreu del país que són clients dels Starbucks i que han vist aquesta publicitat i han decidit fer la donació…a 6010 locals que hi ha només a EUA (segons una web que he trobat a internet)…doncs això suma la mòdica quantitats de …$$$$$$$$$…Molts !

I si llegim l’ús que diuen que en fan d’aquests calerons….Per cada 3000$ donats, les Community Development Financial Institutions generen 7 vegades aquesta quantitat, és a dir, uns 21000$. Que equivalen a un lloc de treball. Invertits en petits negocis a les comunitats (small businesses, affordable housing, commercial real state, micro-enterpises, non-profits…). Un % de retropagament del 98% segons els seus càlculs. Els petits negocis de les comunitats són l’esquelet d’America. Això és el que diuen.

 “It’s a fact”.

“That’s Americans helping Americans in a big way”.

Ostres! se m’ha acabat el latte…potser era massa short…o potser el tema és massa complicat per encabir-lo en els 20cm de llargada d’una pulsereta…

http://www.createjobsforusa.org/

I mentrestant, això és el que tenim a Espanya…

http://politica.elpais.com/politica/2012/03/09/nimileurista/1331312384_412362.html

Apretem el cinturó…

Si en temps de crisi diuen que ens hem d’apretar el cinturó, què s’ha de fer quan vius en una zona que és part del propi cinturó?

En aquest cas, la Pelamobil no es refereix a la crisi ni al cinturó dels pantalons. Aquest temes els deixarem per futurs posts.

La Pelamobil es refereix al cinturó bíblic. Sí, com ho sentiu, o millor dit, llegiu : P

Us parlaré del “Bible belt” o cinturó bíblic.

El “Bible belt” segons la Wikipedia, es defineix de la següent manera:

Cinturón bíblico o Cinturón de la Biblia (en inglés, Bible Belt) es un término coloquial utilizado para referirse a una extensa región de los Estados Unidos donde el cristianismo evangélico tiene un profundo arraigo social, circunstancia que se manifiesta nítidamente en la forma de vida de la población, en la moral y en la política.

En la geografía norteamericana suele utilizarse el término “cinturón” (belt) para nombrar regiones agrícolas con un tipo de cultivo predominante. Así, en un mapa agrario de los Estados Unidos, se dibujan distintos “cinturones” que atienden a su especialización agrícola: Cinturón del maíz (Corn belt), cinturón del algodón (Cotton belt), cinturón del tabaco (Tobacco belt), etc.

El término sólo cobra sentido si comprendemos el especial énfasis que el cristianismo evangélico pone en la Biblia y la importancia que el texto sagrado tiene en la vida de estos cristianos. Es por ello que el Cinturón bíblico es la región donde la Biblia es abundante, no sólo por el número de ejemplares impresos sino también por la importancia de la Escritura en la vida de la población.

En el empleo más genérico del término, los estados considerados parte del Cinturón Bíblico son: Carolina del Norte, Carolina del Sur, Alabama, Georgia, Mississippi, Tennessee, Kentucky, Arkansas. Así como la mayor parte de los estados de:Texas, Missouri, Oklahoma, Louisiana, Virginia. También son consideradas parte del Cinturón Bíblico, algunas regiones de Florida (particularmente el centro y norte), Kansas (sur y este), Illinois (sur), West Virginia (sur), Ohio (sur). El Cinturón bíblico se ha caracterizado por promover el creacionismo y rechazar políticas tendientes a una serie de asuntos, entre los que cabe señalar: la enseñanza de la biología evolutiva, la educación sexual, el aborto, los derechos civiles para las personas LGBT, la separación de la Iglesia y el Estado.

I aquesta fotografia mostra les diferents esglésies que puc trobar al carrer principal del poble en un tros de carrer de no més de 500m:

I si fins ara sabem que hi ha cinturons que ens hem d’estrényer per la crisi, cinturons que ens hem d’estrényer perqué no ens caiguin els pantalons, cinturons que estrenyen àrees de certa orientació religiosa…la Pelamobil ha descobert que aquest últim cinturó pot fins i tot convertir-se en matrícula de cotxe!!

Sí, sí, que no us ho creieu? Vegeu-ho amb els vostres propis ulls! Aquesta és la matrícula d’un dels cotxes aparcats al costat del meu al parking de la feina:

Basic Intructions Before Leaving Earth

I si mirem una mica més al sud, a Guatemala, hi ha en Ricardo Arjona, que ens recorda que de cintures i cinturons, n’hi ha per a tots els gustos afortunadament! http://youtu.be/R1dNRy-v3l0

Huntington ocupa el carrer

El moviment dels “Indignats” ha arribat al petit Estat.

Des de divendres 6 d’octubre 2011, un grup aproximat de 150 persones fan torns  ocupant la 5ena avinguda davant del Chase Bank.

http://www.herald-dispatch.com/news/briefs/x1556232141/Occupy-Wall-Street-movement-takes-root-in-Huntington

Huntington occupies the streets!

Diada de pensaments…

“Healing Field” Huntington

” Estic pensant en la gent que va causar allò aquell dia…”

” Estic pensant en aquells que celebraven quan tot allò estava succeint…”

” Em pregunto com se senten avui…celebraran encara?…”

” Estic intentant imaginar el sentiment estant dins de l’edifici a punt de desplomar-se, el terror i la por que debien sentir…”

” Estic pensant en la tristor que debien sentir les famílies quan van saber que la persona estimada es trobava en aquells edificis…”

“Estic pensant en aquells que van parlar per darrera vegada amb els seus familiars sabent que mai més es tornarien a veure…”

“Estic pensant si hi ha alguna cosa que pugui realment satisfer als que van causar tot això. Quina és la seva meta?…”

“Estic pensant que sempre podran atacar-nos però que mai ens derrotaran. I quan dic ‘ens’ no em refereixo només als americans sinó a tothom en aquest món unit en contra d’actes com el que es van succeir aquell dia…”

” Estic pensant que el món és complex, sorprenent però també desagradable al mateix temps…”

“Estic pensant que malgrat tot el que avui recordem, encara hi ha ara mateix, en aquest precís moment, nens i nenes, mares i pares morint-se de gana en molts llocs d’aquest planeta…hi ha menjar suficient per abastir a tothom i tenim la  capacitat de portar-ho a terme però sembla que no ens en preocupem suficient ( i el que és pitjor, segurament, no ens en preocupem intencionalment…)”

“Estic pensant que …”

Afegeix-hi tu ara el que puguis haver pensat avui.

La Pelamobil, avui, no ha pogut evitar pensar.

(Aquest escrit és una transcripció dels pensaments extrets d’una conversa amb una persona nativa d’aquesta terra. Gràcies amic virtual!)

Time flies…El temps vola!

Quan estàs a la “quinta forca” del món respecte al que ha estat el teu petit món durant 32 anys i et trobes envoltada de circumstàncies, llocs i persones alienes al que ha format part de tu tots aquests anys anteriors, m’adono que em queden moltes coses per aprendre i viure.

Ja ha passat un any.

Sí.

Avui fa 365 dies vaig aterrar a aquesta petita part de món.

Petit Estat del Gran País on 365 dies en aquest poblet he estat bombardejada constantment per imatges, paraules, persones, olors, temperatures i sabors completament nous.

Tampoc és que tot sigui aquí completament nou i diferent. Però la “motxilla” que cadascú de nosaltres porta a les seves espatlles, les circumstàncies i les experiències ens condicionen. I podríem dir que he viscut aquests 365 dies com si cadascun d’ells fos una ou kinder sorpresa que mai saps què portarà a dins.

O com quan agafes una ametlla de la bossa i no saps si t’encisarà el seu sabor o serà aquella que et deixi un regust amarg.

El poder de la ment. També ha estat un gran company de viatge aquest any. M’espanta. Quin poder arriba a tenir la ment. Us ho heu parat a pensar mai?

“Get out of your box!” (“Surt de la caixa!”). Algú un dia em va dir aquesta frase.

Aaaah! Qui em forçava a mi a prendre aquesta decisió? Ningú.

“M’estaré equivocant?” em preguntava.

Quantes coses es deuen haver quedat pel camí enrera…?

Quantes coses he afegit a la meva motxilla? Ostres! Però si crec que amb una no faig! Si jo crec que a hores d’ara porto tot un camió de mudances amb mi!!!

Les coses passen per alguna raó. Esteu d’acord companys?

Segur que pel camí hem deixat enrere moltes coses, però també n’hem recollit moltes d’altres.

El més important és saber-se responsable de les nostres decisions, acceptar-les i estimar-les amb tot el que ens puguin portar, de bo i de menys bo.

Canvis. Bufff…no són fàcils…Necessaris? …Cadascú tindrà una resposta diferent segurament.

Però si recordeu, el Capità Enciam ja ens ho deia “Els petits canvis són poderosos!”.

I els grans canvis també. I jo  estic ara aquí, amb un nou company de camí anomenat “Canvi”.

Sr. Canvi, li presento els meus amics i amigues del blog.

Amics i amigues del blog, us presento al Sr. Canvi.

He après a adaptar-me al Sr. Canvi. Alguns dies pitjor que d’altres, no ho negaré…(i els que heu estat més aprop meu ho sabeu….).

I he après que no és una llicó acabada. Canvi és dinamisme. Dinamisme és moviment. Moviment és vida. Vida no és estaticisme.  Vida és caminar i fer-se responsable de les decisions preses i treure’n el millor en cada moment.

De vegades però, us he de dir que he hagut de recórrer a “Pelamobil, avui, ignora al Sr. Canvi , això no t’està passant a tu, ignora-ho…”.

Ignorar-ho ha servit en alguns moments. En molts. Una bona amiga em deia, “Ignoralo Pelamobil, no pienses por ahora. No desaparecerá pero otro momento vendrá en que estés preparada para pensar mejor”. Savi consell.

Crec que avui era el dia per no ignorar-ho i donar-vos a tots les gràcies per haver estat al meu costat recolzant-me en el meu canvi i ajudant-me a conduir el camió de mudances!

Sense el Sr. Skype i la vostra ajuda virtual, per correu ordinari, telefònica i personal, el pes de la motxilla m’hauria fet aturar i no s’hagués convertit en camió de mudances amb espai per uns quants  kilos més!

Gràcies!

Amb la crisi, a falta de mans…bones són potes!

Doncs sí, ja ho sabeu. L’economia no està molt fina que diguem.

La xifra de persones sense feina engreixant les oficines de l’INEM creix cada dia més.

Trobar feina si no en tens, no és una cosa fàcil.

A West Virginia, no hi ha crisi com la que tenim a Europa però.

I feina n’hi ha força.

De fet, ens falten mans.

Però aquest matí hem estat a punt de contractar un nou treballador.

Llàstima que a última hora no ha pogut ser…

Perquè haguessin sigut dues mans i dues potes! Sí, sí, aquí teniu les proves visuals de que un petit “wild and wonderful” deer  (“salvatge i meravellós cèrvol”) provava de tenir cita al despatx de recursos humans i “campava” feliç per les instal·lacions de l’empresa fent amics…

I és que, a falta de mans, bones són 4 potes!

: )

Ai, ai, aiiiiii…

Resulta que hi ha un ranking als estats Units sobre quin és l’estat on hi ha un major nivell de benestar.

Resulta que hi ha un ranking als Estats Units sobre quin és l’estat on hi ha una major qualitat d’aire.

Resulta que West Virginia ocupa la primera posició.

Resulta que sí.

Que West Virginia és el primer.

Però oblidava un petit detall….res…petit…com el tamany d’aquest estat.

Resulta que West Virginia ocupa el primer lloc en aquest ranking però…començant per baix!

Sí, sí, West Virginia ha estat declarada com el pitjor estat en relació a benestar i qualitat d’aire.

Toma esa!!!

Us adjunto el link a les notícies en anglès:

http://www.herald-dispatch.com/news/x27441580/No-Headline

http://www.alternet.org/newsandviews/article/561599/which_states_are_the_%22greenest%22_and_least_green/

I a títol d’exemple, l’anècdota d’avui al supermercat: he comprat  entre d’altres, bledes, 3 carbassons i espàrrecs verds. A caixa, hi havia un noiet jove, d’uns 16 o 18 anys diria jo. El primer que ha agafat per introduir el codi a la caixa han estat les bledes. M’ha mirat i m’ha preguntat “What is this?” (Què és això?”), i jo li he dit “Green collards”. “Sorry?” m’ha contestat. Després del malentès amb la meva entonació (jejejeje…) pensava que el noi podria identificar sense dificultat les verduretes que avui he decidit ficar a la meva cistella verda  però  finalment ha hagut de recórrer a la seva companya perquè li digués el codi que havia d’introduir. La història s’ha repetit amb els carbassons i amb els espàrrecs. No sabia què eren els espàrrecs!!! …

M’he quedat sense paraules….

Això sí, superatent m’ha desitjat que passés una bona tarda (” Have a nice evening Ma’am”) …

Serà que els rankings poden tenir alguna relació amb la realitat…??…

Retalls de converses…

Conversa 1, home treballador de 33 anys  casat i amb 3 fills parlant amb una dona treballadora de 60 anys divorciada i amb 3 fills i 3 nets vivint amb ella. Companys de torn de matí.

” Les dones han de quedar-se a casa cuidant dels fills i de la casa. El marit ha de ser el que treballi i aporti els diners a casa”

Conversa 2, home treballador de 33 anys parlant amb un home  treballador de 38 anys. Un sortint del torn de nit i l’altre entrant al torn de matí. Hora: 06.30 am.

” Sí, he decidit comprar-me un parell de pistoles. Tu que ets caçador i que en tens diverses a casa, quina em recomanes? Jo havia pensat que la “X” estaria bé, però no estic segur del pes i si les bales….bla,bla,bla…”. Perdoneu que no recordi els detalls…era d’hora al matí i el que menys m’esperava en entrar a l’oficina era incorporar-me a una conversa sobre pistoles…i menys en anglès!

Conversa 3, home treballador de 34 anys escribint al mur del seu Facebook.

” I just filled my truck up with gas. It was $100.00!  Were still fighting dictators in the middle east, the economy is still bad, gas is higher than I ever remember, taxes are high, and I’m paying for everyones health care. I am still waiting on that CHANGE Mr. President! – Acabo d’omplir de benzina el dipòsit de la  meva pick-up. 100 dòlars! Lluitant contra dictadors a l’est, crisi econòmica, benzina més cara que mai, impostos alts i a sobre estic pagant per l’assegurança mèdica dels altres. Encara espero veure EL CANVI Sr. President! “

Em reservaré unes quantes més que tinc per properes entregues….

Per cert….benvinguda de nou al blog Pelamòbil! Teclat a punt per treure fum!

FELIÇ DIA DE SANT VALENTÍ!

 

FELIC I DOLÇ DIA DE SANT  VALENTÍ!

V-day is coming…

Doncs sí.

Als Estats Units, cada mes hi ha algun aconteixement especial.

És el que toca al mes de febrer.

V-day. Saint Valentine´s day.

I us faig un “avance de temporada”… Per la resta us haureu d’esperar fins el dia en qüestió…. jejeje…

Resulta que la ciutat més romàntica dels Estats Units està a l’estat de North Carolina. Es diu Greensboro.

I per què? Quin és el criteri que defineix Greensboro com la ciutat més romàntica d’un país tant gran?…

Primer, dir-vos que de seguida que he sentit la notícia, he xafardejat online per situar-me exactament al mapa (i , sense més informació, fins i tot pensava que seria interressant posar una xinxeta al meu mapa-mural dels EUA i buscar data per visitar aquesta petita ciutat…). És clar que quan he descobert el criteri que la situava en el primer lloc del ranking, m’he espavilat a desclavar la xinxeta i reservar-la per a algun altre racó d’aquest país.

I direu: “Va home! Pelamòbil! no et facis pregar més i digue´ns el criteri!!! “

Doncs resulta que no és la ciutat més escollida com a destinació de lluna de mel, ni és la ciutat amb un entorn més bonic per a parelles enamorades, ni és la ciutat on hi ha més arcs i fletxes (ho dic pel tema Cupido…), ni és la ciutat on hi ha els millor jardins de roses dels EUA, ni és la ciutat amb més cases pintades de color rosa….ni…ni….

Però sí és la ciutat on les caixes vermelles tenen alguna cosa a dir a EUA. Red box, que en diuen.

 Red box ?? “Què diu ara aquesta?” estareu pensant…

Doncs resulta que els punts Red box són unes màquines expenedores de DVDs al màgic preu de 1$! I són de color vermell, és clar!

I us podeu imaginar quin és el gènere més llogat en aquesta ciutat???????

Doncs és clar, heu encertat! Les pel·lícules romàntiques : )

Per contra, la ciutat menys romàntica és Laredo, a l’estat de Texas. I no hi ha dubte que ho és perquè és la ciutat dels Estat Units on es lloguen menys pel·lícules romàntiques!

Aquí teniu el link per llegir la notícia i xafardejar una miqueta més.

http://www.myfox8.com/news/wghp-story-romantic-us-100208,0,1415282.story

Aix….si és que encara no han descobert Sant Jordi als Estat Units…! Haurem de produir algun DVD i fer que ens els exposin a les Red box…Algú s’anima?…